lectures de la missa del diumenge XII de durant l'any 19 juny 2016

DIUMENGE XII DE DURANT L'ANY

«que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi»

Lectura de la profecia de Zacaries

Això diu el Senyor: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d’afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d’un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill. Aquell dia hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d’Hadad-Remmon a la plana de Maguedó. Aquell dia, un doll d’aigua abundant rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem.»

Za 12,10-11

Salm Responsorial

R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua. R

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;

per això els meus llavis us lloaran. R

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor, us lloaré amb el goig als llavis. R

Perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà. R

Sl 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist.
Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d’Abraham, hereus de les promeses.

Ga 3,26-29

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que sóc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.»
Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.» Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia.» I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.»

Lc 9,18-24

"I vosaltres, qui dieu que sóc?"

El llibre del profeta Zacaries consta de dues parts que en realitat són dos llibres d’autors distints.
2 Za (cp. 9-14), sense dades històriques i centrat en el futur escatològic, té molta influèn cia al N.T.
Abocaré un esperit d’afecte i benvolença: aquest «esperit» indica l’actitud penitent de compunció que porta a demanar perdó.
Miraran Aquell que han traspassat: el sentit històric-literal de l’oracle parla d’un «just» innocent, membre d’un poble culpable, sobre el qual descarrega la fúria del càstig. Contemplant el «traspassat» comença el procés de penediment que porta a fer dol com per la mort d’un fill únic.
El 4t Cant del Servent de Déu d’Is 52 il·lumina el nostre text, que Jn 19,37 aplicarà a Jesús.
Com a punt central del missatge cristià, Pau recorda que ara tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist.
A les cartes paulines tant el «creure» com el «ser batejats» es complementen sempre amb la preposició direccional «cap a dins de...». Caldria traduir «creure cap dins de Crist» i «ser batejats cap a dins de Crist» indicant així millor que el creient batejat és incorporat a Crist.
Jesús es trobava pregant com en tot moment clau del seu Ministeri. Prenent la iniciativa del diàleg, preguntà als deixebles: «Qui diu la gent que sóc jo?». La sèrie de respostes mostra el comú denominador de models ja coneguts.
I vosaltres, qui dieu que sóc? En nom dels deixebles —als qui Jesús s’adreça— Pere respongué: «El Messies de Déu». L’expressió pertany al contingut de la fe cristiana indicant la condició filial de Jesús amb el Pare. Però s’ha de complementar: L’han de rebutjar, ha de ser mort i ressuscitarà el tercer dia. Per això si algú vol venir amb mi, que es negui/buidi a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.
De paraula sovint i amb l’estil de vida sempre qui dic i demostro que és Jesús per a mi?

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi